Es tracta del TTIP (acrònim en anglès de
l’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió), un
tractat de lliure comerç que s’està negociant a porta tancada
entre la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, i que els
partits liberals i socialdemòcrates s’han afanyat a defensar com
una necessitat per millorar el creixement econòmic i la
competitivitat.
Després d’anys de pressió per part dels lobbys
de les grans empreses multinacionals europees, finalment el 13 de
febrer de 2013 Obama, van Rompuy i Barroso anuncien l’inici de les
negociacions per assolir l’acord transatlàntic.
Segons els documents que s’han pogut anar
filtrant, el TTIP tindria tres grans objectius:
1- Eliminar les possibles barreres no aranzelàries
(les aranzelàries pràcticament ja no existeixen), com ara
l’eliminació de normes i regulacions estatals (democràtiques,
socials, sanitàries, mediambientals, financeres…) que limiten els
beneficis potencials de les empreses multinacionals.
2- Obrir el sector dels serveis públics i la
contractació pública a les empreses multinacionals.
3- Establir una estructura judicial aliena al
poder dels Estats per protegir les inversions i les perspectives de
beneficis de les empreses multinacionals, davant possibles canvis
legislatius i normatius dels Estats.
L’aprovació d’aquest tractat, doncs, a la
pràctica implicaria una rebaixa dels drets laborals al no haver de
reconèixer els convenis col·lectius; la introducció d’aliments
transgènics, productes químics i la pràctica del fracking, fins
ara parcialment aturats o prohibits per normatives sanitàries i
mediambientals; l’acceleració de la privatització dels pocs
serveis públics que ens queden, com la sanitat i l’educació; la
penetració de grans corporacions multinacionals en la gestió de
serveis que fins ara encara podien gestionar els governs locals; la
creació de noves bombolles financeres amb la desregulació de les
minses mesures aplicades al sector bancari; i augmentar el control
social de les corporacions multinacionals, al debilitar les lleis de
privacitat de dades de la població i blindar la privacitat de les
patents empresarials en matèria d’investigacions sanitàries i ús
de la biodiversitat.
I degut al sistema de protecció jurídica de les
corporacions multinacionals, aquestes podrien demandar als Estats en
tribunals privats en cas de que degut a polítiques públiques (de
defensa dels drets laborals, socials o mediambientals) consideraren
que la seua previsió de beneficis no es complira.
Es tracta d’un atemptat mortal a la
independència dels pobles, que buida encara més de sobirania a les
seues institucions burgeses, convertint-les en simples eines de
governança dedicades a protegir els beneficis de les multinacionals
i a gestionar les misèries que aquests provoquen entre la població,
i que dificulta l’expansió dels espais de contrapoder popular.
Per això, és important mostrar-hi el nostre
rebuig i lluitar als carrers, als llocs de treball i a les
institucions per impedir la seua aprovació i aplicació.
Però no hem de perdre de vista que aquest tractat
no cau del cel, no es tracta d’un projecte aliè a la realitat
socioeconòmica que vivim avui dia, que s’ha anat desenvolupant des
dels inicis de l’expansió del capitalisme patriarcal, i que ens ha
abocat a aquesta crisi que colpeja la classe treballadora mentre
enriqueix la gran burgesia. El terreny per fer-ne efectiva la seua
pràctica, doncs, ja s’ha anat adobant amb les retallades a la
despesa social, que han servit per facilitar les privatitzacions.
Aquest tractat respon a la lògica dels tractats
econòmics, militars i de cooperació internacional que s’han anat
aprovant anteriorment, i que en major mesura havien repercutit contra
els pobles sobreexplotats del mal anomenat “3r Món”. Respon a la
lògica de facilitar els guanys de les grans corporacions
multinacionals a costa de la despossessió de la classe treballadora,
a través de l’explotació del treball productiu i reproductiu,
l’espoli de recursos, la privatització i conquesta de mercats, i
l’especulació financera.
És un pas més en la construcció de la Unió
Europea, un projecte imperial nascut per afavorir les burgesies
europees i estatunidenques, que actualment està protagonitzant el
desmantellament de l’Estat del benestar i que segueix servint de
cobertura econòmica, diplomàtica i militar de l’imperialisme
ianqui-europeu.
I és un pas més en la consolidació d’unes
polítiques que en molts àmbits ja s’estan aplicant: les
prospeccions petrolieres de Repsol en contra de la voluntat popular a
Les Canàries, o les de la multinacional Spectrum Geo Limited, que
afectarien el golf de Lleó, de València i el conjunt de les Illes
Balears; el blindatge de les inversions d’ACS en el projecte
Castor; la pressió de grups inversors per introduir la pràctica del
fracking i l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional a
les prohibicions aprovades després d’àmplies protestes socials en
algunes autonomies; el vassallatge de la Generalitat de Catalunya
vers la multinacional israeliana ICL-Iberpotash, responsable de la
sal·linització de les aigües del riu Llobregat; o l’entrega de
la gestió de l’aigua a multinacionals com Suez.
Per aquest motiu, hem d’entendre el TTIP com una
peça més en el taulell del capitalisme patriarcal mundial, i per
tant, afrontar-lo com una nova batalla en la guerra contra
l’apartheid social global, instaurat per les corporacions
multinacionals amb la cobertura de les institucions polítiques i els
aparells militars.
La lluita contra el TTIP, imprescindible per
assolir una veritable independència, s’ha d’encabir en la lluita
contra la Unió Europea, en la lluita contra l’OTAN, en la lluita
contra la dinàmica de la falsa cooperació internacional. És a dir,
en la lluita contra el capitalisme patriarcal, en la lluita contra un
sistema creat per maximitzar guanys empresarials, culpable de
l’explotació de classe i de gènere, culpable de la pèrdua de
sobirania dels pobles i comunitats, culpable de la depredació del
territori i d’instaurar un model insostenible a nivell social i
mediambiental, que ens porta directe a l’abisme, com diuen les
seues pròpies institucions.
I això, ni el sobiranisme liberal ni la
socialdemocràcia són capaces de fer-ho. Ho hem vist quan el PP,
PSOE, UPyD i PNV han donat suport al TTIP al Congrés espanyol, amb
la voluntat d’entregar la nostra sobirania a les multinacionals.
També ho hem vist quan els grups polítics encara etiquetats
d’esquerres, com ERC, ICV, Compromís.., defensaven la
competitivitat de la Unió Europea, quan votaven a favor de
bombardeigs de l’OTAN, ho hem vist quan els seus sindicats
defensaven les empreses multinacionals acusades de danys
mediambientals… Ho veiem cada dia que fracassen en el tímid intent
d’humanitzar un capitalisme patriarcal nascut per explotar i
depredar.
Hem de ser nosaltres, les revolucionàries, les
qui aixequem les banderes contra el TTIP juntament amb les banderes
contra la Unió Europea i el capitalisme patriarcal, juntament amb
les banderes per la construcció del socialisme feminista.
Perquè la lluita contra el TTIP va molt més
enllà dels debats parlamentaris, és la lluita del dia a dia en
defensa dels serveis públics, la lluita contra les agressions
alimentàries i energètiques, la lluita contra les agressions al
territori… En definitiva, és la lluita pel repartiment del treball
i la riquesa, per l’emancipació nacional, social i de gènere. I
aquestes lluites es batallen en tots els fronts de la guerra social
que ens ha tocat viure als Països Catalans.
No al TTIP – No a la Unió Europea – No a l’OTAN – No al capitalisme patriarcal
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
http://coordinadora-repartim-treball-riquesa.blogspot.com/
http://coordinadora-repartim-treball-riquesa.blogspot.com/
