Xerrada Presentació de Contrainformació i Debat
Divendres 5 d'octubre, 19:00
Lloc: La Flama
Organitza: La Flama
Manifestació 'Columna Guillem Agulló' a la manifestació antifeixista
Dimarts 9 d'octubre, 15:00
Lloc: estació de tren de Castelló de la Plana - Rodalia a València de les 15:35
Organitza: Antifeixistes País Valencià
Xerrada Dia de la Resistència Indígena
Divendres 12 d'octubre, 12:00
Lloc: plaça de l'Ereta
Organitza: Casal Popular de Castelló, Endavant (OSAN), La Cosa Nostra i Viva Cuba
Xerrada Solidaritat amb Jorge (Distrito 14)
Diumenge 14 d'octubre, 19:00
Lloc: La Cosa Nostra
Organitza: La Cosa Nostra
Xerrada-col·loqui Perilla el futur de les pensions públiques
Dilluns 15 d'octubre, 19:00
Lloc: Centre Municipal de Cultura de Castelló
Organitza: Plataforma en defensa de les pensions públiques - comarques de Castelló
Cinefòrum Cinema i immigració. Projecció de El Havre
Dimarts 16 d'octubre, 19:00
Lloc: Teatre del Raval
Organitza: CGT
Xerrada i festa: Inauguració del curs polític
Dissabte 20 d'octubre, 19:00
Lloc: La Flama
Organitza: LaFlama
Xerrada 200 aniversari de Karl Marx. La vigència del marxisme
Dijous 25 d'octubre, 19:00
Lloc: La Flama
Organitza: PCPE i J-PCPE
Xerrada Actualitat sindical a Andalucía. Un exemple de lluita. Amb Andrés Bódalo
Dissabte 27 d'octubre, 19:00
Lloc: Casal Popular de Castelló
Organitza: Endavant (OSAN)
Visita guiada Visita al refugi de la Plaça de Tetuan
Dimecres 31 d'octubre, 17:00
Lloc: refugi de la plaça de Tetuan
Organitza: CGT
Xerrada Feminisme de classe
Dissabte 10 de novembre, 18:00
Lloc: La Flama
Organitza: PCPE i J-PCPE
Ni esclaves del capital ni submises al Pacte Social
Un 1º de maig de 1886, va començar la vaga de milers de treballadores i treballadors, per lluitar i aconseguir les vuit hores de jornada laboral i reivindicar condicions dignes al treball, esgotades de la explotació del capital i la patronal. A Chicago, les protestes van acabar amb la mort d’obrers a causa de la violència policial i del exercit. I posteriorment, cinc sindicalistes van ser executats, en un judici farsa propiciat per les forces fàctiques aliades del capitalisme. El 1r de maig és la diada internacional per recordar i commemorar a totes aquelles persones que van caure en la lluita contra l'explotació, i també per visualitzar les lluites de hui, en un context de cada vegada més precarietat i repressió. Per això, eixim al carrer i ens manifestem per tot arreu i també ací, a Castelló de la Plana.
Avui expressem la nostra decisió de continuar lluitant pels nostres drets. Manifestem què som classe treballadora i tenim consciència de ser-ho, que els nostres interessos i objectius són contraris als de l'oligarquia que avui ens domina. Entre ells i nosaltres no hi ha res en comú, per això som contraris al consens i al pacte social.
Volem un 1r de maig de revolta permanent tot l’any. Ara mes que mai cal denunciar una situació d'explotació i precarietat permanent. La joventut està patint en primera persona l’opressió capitalista i la corrupció política. Quan la joventut va camí de la misèria, la revolta i la lluita estan més que justificades. Es hora d’agitar consciències i aconseguir juntes, ara i ací, la societat que volem. Es hora de garantir un present digne, lliure i transformador, per a tindre, totes i tots, un futur garantit i igualitari. La lluita de classes continua i les eines obreres segueixen vives: solidaritat, suport mutu, organització i lluita al carrer i als centres de treball.
Volem un 1r de maig on les dones treballadores plantem cara al capitalisme còmplice del patriarcat. A la doble explotació: la de casa i la del treball. A la discriminació, a la precarització i a l'assetjament laboral. Plantem cara a totes aquestes agressions masclistes que portem patint ja fa massa anys. Perquè ja està bé de treballar més, de guanyar menys, de ser invisibilitzades i menyspreades, de què es dubte de les nostres capacitats, de què les hores que dediquem a la família i a llar dia rere dia no siguen valorades. Lluitem no sols per assolir els mateixos drets i les mateixes oportunitats, sinó també per superar aquesta etapa d'explotació pel capital, per derrotar l'aliança criminal entre capitalisme i patriarcat. Lluitem pel reconeixement del treball reproductiu i de cura. Lluitem per una societat feminista.
Volem un 1r de maig sense fronteres, sense murs de la vergonya, sense camps de concentració i aniquilació de les nostres germanes i germans d’altres terres. Cridem i mobilitzem-nos per la justícia social. Perquè són benvingudes totes les persones que pateixen fam, guerra i misèria. Acollim-les, perquè cap persona és il·legal, perquè també són classe treballadora. Per a superar el capitalisme transnacional cal que la lluita siga internacionalista; fem escoltar el nostre crit: Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera!
Volem un 1r de maig de respecte i valoració a la gent treballadora que arriba a la edat de jubilació, després de tota una vida de treball. Volem que les seues pensions estiguen garantides, que després de molts anys de dur treball, puguen viure amb dignitat i sense problemes econòmics, perquè la jubilació es un dret fonamental i no pot ser un nou negoci per al capital. I volem una edat de jubilació d'acord amb el nostre esforç, perquè l'augment de la edat de jubilació es una trampa capitalista i un atemptat contra els drets de la classe treballadora. Tot això no serà possible sense derogar les reformes laborals i de les pensions del PP i del PSOE, que junt al dogma neoliberal de l'anomenat Pacte de Toledo, porten el sistema públic de pensions a la fallida i a milions de pensionistes a la misèria. Per això donem suport a la lluita per la defensa i millora del sistema públic de pensions. Les pensions públiques NO es venen, es defensen.
Volem un 1r de maig actiu i directe contra les reformes laborals i de les pensions, el Pacte de Toledo, la LOMCE, la Llei Mordassa, les privatitzacions, les retallades i els anomenats Tractats de lliure comerç que imposa eixe instrument del capital anomenat Unió Europea. També un 1r de maig de solidaritat amb els col·lectius en lluita, com ara el d' Amazon, les educadores o el professorat interí. És l'hora d'aconseguir allò que hauria de ser nostre, el dret a decidir sobre les nostres vides, d'organitzar-nos i construir l'alternativa a un sistema capitalista i un estat repressor.
Per aconseguir tot això, cal reforçar el sindicalisme de classe. Un sindicalisme per a la unitat de classe que fomente la participació i defense conseqüentment els nostres interessos. Un sindicalisme construït i protagonitzat per la nostra classe, l'única imprescindible en la societat, allunyat del burocratisme i el Pacte Social; un instrument per a la lluita de classes i no un simple «interlocutor social».
Denunciem l'escalada repressiva des dels aparells de l'estat contra la mobilització popular i l'intent de criminalització amb la llei de Seguretat Ciutadana, al temps que ens solidaritzem amb les víctimes de la repressió, tant laboral com de la lluita social i política, que s'ha intensificat en l'últim any. Des d'ací manifestem el nostre suport als companys i companyes de La Cosa Nostra, que estan sent víctimes d'un injustificable intent de criminalització.
Lluitem per defensar els nostres drets, però com a anticapitalistes no tenim enyorança del passat, perquè el nostre objectiu no és humanitzar sinó superar un sistema, el capitalisme, basat en l'explotació, que s'ha mostrat incapaç de garantir un futur digne per a la majoria. És l'hora d'aconseguir allò que hauria de ser nostre, la nostra dignitat, el dret a decidir sobre les nostres vides, d'organitzar-nos i construir l'alternativa: un sistema just on totes i tots puguem participar de les decisions que ens afecten i on la paraula explotació siga un mal record del passat.
Adreces: Casal Popular de Castelló. Ronda Magdalena, 91 (Castelló de la Plana) Casal Popular de Vila-real. Carrer Cronista Traver, 30 (Vila-real) La Cosa Nostra. Carrer Sant Miquel, 2 (Castelló de la Plana) La Flama. Carrer Sanahuja, 9 (Castelló de la Plana) CGT. Carrer Cerdán de Tallada, 23 (Castelló de la Plana) CCOO la Vall d'Uixó. Carretera de Segorbe, 118 (la Vall d'Uixó) Menador. Plaça de l’Hort dels Corders, 4 (Castelló de la Plana) UJI. Avinguda de Vicent Sos Baynat, s/n (Castelló de la Plana)
Ni esclaves del capital ni submises del Pacte Social
Un 1º de maig de 1886, va començar la vaga de milers de treballadores i treballadors, per lluitar i aconseguir les vuit hores de jornada laboral i reivindicar condicions dignes al treball, esgotades de la explotació del capital i la patronal. A Chicago, les protestes van acabar amb la mort d’obrers a causa de la violència policial i del exercit. I posteriorment, cinc sindicalistes van ser executats, en un judici farsa propiciat per les forces fàctiques aliades del capitalisme. El 1r de maig és la diada internacional per recordar i commemorar a totes aquelles persones que van caure en la lluita contra l'explotació, també per visualitzar les lluites de hui. Per això, eixim al carrer i ens manifestem per tot arreu i també ací, a Castelló de la Plana.
Volem un 1r de maig de revolta permanent tot l’any. Ara més que mai cal denunciar una situació d'explotació i precarietat permanent. La joventut està patint en primera persona l’opressió capitalista i la corrupció política, la joventut va camí la misèria, la revolta i la lluita estan més que justificades. És hora d’agitar consciències i aconseguir juntes, ara i ací, la societat que volem. És hora de garantir un present digne, lliure i transformador, per a tindre, totes i tots, un futur garantit i igualitari. La lluita de classes continua i les eines obreres segueixen vives: solidaritat, suport mutu, organització i lluita al carrer i als centres de treball.
Volem un 1r de maig on les dones treballadores plantem cara al capitalisme còmplice del patriarcat. A la doble explotació: la de casa i la del treball. A la discriminació, a la precarització i a l'assetjament laboral. Plantem cara a totes aquestes agressions masclistes que portem patint ja fa massa anys. Perquè ja està bé de treballar més, de guanyar menys, de ser invisibilitzades i menyspreades, de què es dubte de les nostres capacitats, de què les hores que dediquem a la família i a llar dia rere dia no siguen valorades. Lluitem per assolir els mateixos drets i les mateixes oportunitats. Lluitem pel reconeixement del treball reproductiu i de cura. Lluitem per una societat feminista.
Volem un 1r de maig sense fronteres, sense murs de la vergonya, sense camps de concentració i aniquilació de les nostres germanes i germans d’altres terres. Cridem i mobilitzem-nos per la justícia social. Perquè són benvingudes totes les persones que pateixen fam, guerra i misèria. Acollim-les, perquè cap persona és il·legal, perquè també són classe treballadora. Per a superar el capitalisme transnacional cal que la lluita siga internacionalista; fem escoltar el nostre crit: Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera!
Volem un 1r de maig de respecte i valoració a la gent treballadora que arriba a la edat de jubilació, després de tota una vida de treball. Volem que les seues pensions estiguen garantides, que després de molts anys de dur treball, puguen viure amb dignitat i sense problemes econòmics, perquè la jubilació és un dret fonamental i no pot ser un nou negoci per al capital; les pensions públiques NO es venen, es defensen. I volem una edat de jubilació d'acord amb el nostre esforç, perquè l'augment de la edat de jubilació és una trampa capitalista i un atemptat contra els drets de la classe treballadora.
Volem un 1r de maig actiu i directe contra les reformes laborals, contra la LOMCE, la Llei Mordassa i les privatitzacions, les retallades i els anomenats Tractats de lliure comerç que imposa la Unió Europea. També de solidaritat amb els col·lectius en lluita, com ara el de les estibadores i estibadors. És l'hora d'aconseguir allò que hauria de ser nostre, el dret a decidir sobre les nostres vides, d'organitzar-nos i construir l'alternativa a un sistema capitalista i un estat repressor.
És hora de crear col·lectivament un sistema just, on totes i tots puguem participar de les decisions que ens afecten i en què la paraula explotació siga un mal record del passat.
TREBALLADORES, ATURATS, JUBILADES, ESTUDIANTS... UNIM-NOS PER CONSTRUIR EL NOSTRE FUTUR! VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA! VISCA EL 1r DE MAIG!
Xerrada amb estibadors/res del port de Castelló de la Plana en la que ens explicaran la seua lluita contra les imposicions de la Unió Europea i l'estat espanyol.
divendres 21 abril
19:00
La Cosa Nostra carrer Sant Miquel, 2 Castelló de la Plana
- dissabte 8 octubre Xerrada: "Treballant a l'hostaleria, coneix els teus drets" Hora: 17:00 Lloc: La Flama Organitza: PCPE-CJC
- dijous 13 octubre Xerrada: "L'amenaça global sobre l'àmbit local" Hora: 19:30 Lloc: Museu de Belles Arts de Castelló Organitza: TTIP NO
- divendres 14 octubre Xerrada: "Palestina i BDS" Hora: 19:00 Lloc: La Cosa Nostra Organitza: BDS - País Valencià
- dissabte 15 octubre Concentració: "Activitats contra el TTIP" Hora: 11:00 Lloc: plaça Santa Clara Organitza: TTIP NO
Xerrada: “Dones i crisi: per una nova organització social dels treballs i del temps” Hora: 19:00 Lloc: La Cosa Nostra Organitza: Endavant (OSAN)
- dijous 20 octubre
Xerrada: "L'assignatura de religió: una aberració educativa i democràtica" Hora: 18:30 Lloc: La Cosa Nostra Organitza: CGT i AVALL (Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors) - divendres 21 octubre
Xerrada: "Feixisme a la Plana" Hora: 19:00 Lloc: La Cosa Nostra Organitza: Arran
- dissabte 22 octubre ACTE CENTRAL de les VI JORNADES ANTICAPITALISTES Lloc: plaça de l'Ereta
17:00 fira d'entitats
18:00 xerrada-debat "Front l'Europa capitalista, classe obrera internacionalista"
21:00 sopar popular
22:00 festeta revolucionària
- dissabte 29 octubre
"Diada per l'amnistia total"
Hora: 10:00 (tot el dia) Lloc: La Cosa Nostra
Organitza: BAF-Castelló
- dissabte 12 novembre
Xerrada: "Petroquímiques del Serrallo, capitalisme i contaminació al costat de Castelló"
Hora: 18:00
14:00 -dinar popular (opció vegana) fira d'entitats
plaça l'Ereta
15:00 - concert i cafenet
amb "Jartita del mundo"
plaça l'Ereta
plaça l'Ereta - CASTELLÓ DE LA PLANA
vídeo de l'1 de maig de l'any passat
MANIFEST:
NOMÉS
LLUITANT TENIM FUTUR
El
1r de maig és la diada internacional per recordar i commemorar a
totes aquelles persones que van caure en la lluita contra
l'explotació capitalista, però també per visualitzar les lluites
de hui, de les que continuem defensat els drets de la nostra classe:
la classe treballadora. Per això, eixim al carrer i ens manifestem
per tot arreu i també ací, a Castelló de la Plana.
Aquest
1r de maig eixim al carrer amb més força i ràbia que mai, per a
denunciar una situació d'explotació i precarietat permanent. Per a
combatre l’opressió capitalista i la corrupció política, que ens
porten a la misèria. Per a agitar consciències i aconseguir juntes,
ara i ací, la societat que volem. Doncs la lluita de classes i les
nostres eines continuen vives: solidaritat, suport mutu, organització
i lluita al carrer i als centres de treball. Perquè els nostres
interessos són contraris als de l'oligarquia que ens domina. Perquè
som classe treballadora i tenim consciència de ser-ho.
Aquest
1r de maig, la joventut ens rebel·lem contra la precarietat laboral
que ens avoca a la misèria mentre generem la riquesa que acumulen
uns altres, els empresaris. Rebutgem el consens social perquè no
volem callar i tragar, perquè diem no a les jornades de submissió i
a la pèrdua de drets. Ja està bé d'humiliacions i de
discriminacions. Exigim ocupacions en condicions dignes, siga on siga
que treballem, a la taronja, al taulell, als serveis... I per a això,
per a fer front a la patronal i a qualsevol govern reaccionari, ens
cal unitat, organització i lluita.
Aquest
1r de maig, les dones treballadores plantem cara al capitalisme
còmplice del patriarcat. A la doble explotació: la de casa i la del
treball. A la discriminació, a la precarització i a l'assetjament
laboral. Plantem cara a totes aquestes agressions masclistes que
portem patint ja fa massa anys. Perquè ja està bé de treballar
més, de guanyar menys, de ser invisibilitzades i ningunejades, de
què es dubte de les nostres capacitats, de què les hores que
dediquem a la família i a llar dia rere dia no siguen valorades.
Lluitem per assolir els mateixos drets i les mateixes oportunitats.
Lluitem pel reconeixement del treball reproductiu i de cura. Lluitem
per una societat feminista.
Aquest
1r de maig, obrim les fronteres. Trenquem, les tanques, els murs i
les portes. Cridem i mobilitzem-nos per la justícia social. Perquè
són benvingudes totes les persones que pateixen fam, guerra i
misèria. Acollim-les, perquè cap persona és il·legal, perquè
també som classe treballadora, perquè la tendresa dels pobles no
sap de fronteres. Però sobretot perquè per superar el capitalisme
transnacional cal que la lluita siga internacionalista. Fem escoltar
el nostre crit: Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera!
Aquest
1r
de maig, exigim la suspensió de les negociacions del TTIP i d'altres
acords comercials similars, com ara
el CETA (Acord
de Lliure Comerç entre el Canadà i la UE)
i el TISA (Acord
Multilateral per a la Liberalització
i Privatització de Serveis Públics).
Exigim la supressió i
eliminació del mecanisme
d'arbitratge ISDS perquè
permet a les multinacionals denunciar als estats
quan les seues regulacions els perjudiquen, perquè
limiten la sobirania dels pobles. Acabem
amb els
d'organismes que institucionalitzen la intervenció de les
multinacionals, o dels seus lobbies,
en les regulacions comercials, perquè
limiten
els drets de les persones.
Aquest
1r de maig, fem fora les reformes laborals, la Llei Wert i la Llei
Mordassa. És l'hora d'aconseguir allò que hauria de ser nostre, la
nostra dignitat, el dret a decidir sobre les nostres vides,
d'organitzar-nos i construir l'alternativa: un sistema just on totes
i tots puguem participar de les decisions que ens afecten i en què
la paraula explotació siga un mal record del passat.
dilluns 5 octubre 10:00 a 20:00 Paradeta informativa a la Setmana de benvinguda de l'UJI. 5, 6, 7 i 8 octubre. Lloc: UJI. Organitza: FEUP.
dimarts 6 octubre 6:00 Bus antirepressiu cap a Barcelona per Laura i Eva. Lloc: CGT. Organitza: CGT. 18:00 Xerrada: "Situació dels refugiats sirans a Reyhanly." Lloc: UJI. Organitza: SEPC.
divendres 9 octubre 19:00 Concert internacionalista: FRAC, Suquet de Rap i Nashari Sounds. Lloc: La Cosa Nostra. Organitza: La Cosa Nostra.
dijous 15 octubre 19:00 Xerrada: "Conseqüències de l'imperialisme: Síria, Líbia, Grècia, TTIP." Lloc: La Cosa Nostra. Organitza: PCPE i CJC.
divendres 16 octubre 19:00 Xerrada: "La cambra secreta del TTIP." Lloc: Llotja del Cànem. Organitza: Compromís.
dijous 22 octubre 19:00 Xerrada: "Troika i memoràndums, ni a Grècia ni enlloc." Lloc: Casal Popular de Vila-real. Organitza: PCPE i CJC. dissabte 24 octubre ACTE CENTRAL de les V JORNADES ANTICAPITALISTES
17:00 Fira d'entitats. 18:30 Taula rodona sobre el TTIP amb Isabel Vallet d'Endavant (OSAN) i Desiderio Martin de CGT.
dimecres 28 octubre 11:00 Concentració: accident laboral = terrorisme patronal. Lloc: plaça Maria Agustina. Organitza:CGT. 19:00 Xerrada: "accident laboral = terrorisme patronal" Lloc: La Cosa Nostra. Organitza: CGT. dijous 29 octubre 19:00 Xerrada: "Troika i memoràndums, ni a Grècia ni enlloc." Lloc: Casal Jaume I de la Vall d'Uixó." Organitza: PCPE i CJC.
dijous 5 novembre 18:00 Xerrada: "Ca l'Estudiantat. Una experiència d'autogestió estudiantil." Lloc: Casal Popular de Castelló. Organitza: SEPC. divendres 6 novembre 11:30 Xerrada: "TTIP: CETA la porta del darrere." Lloc: UJI. Organitza: Campanya NO al TTIP.
dissabte 7 novembre 06:00 Autobús a Madrid per la manifestació contra les violències masclistes. Lloc: CGT. Organitza: CGT.
18:00 Xerrada: "El paper del món del treball en el capitalisme post-industrial." Lloc: Intersindical Valenciana. Organitza: Podem.
El
capitalisme actual, en la seua fase senil, viu una profunda crisi,
que els capitalistes voldrien que paguem nosaltres, les treballadores
i els treballadors.
Les
nostres vides estan dirigides per allò que diuen “mercats”.
Darrere d'eixe eufemisme impersonal s'amaguen els
bancs, les grans empreses, els fons d'inversió i de pensions,
dirigits per una oligarquia exigua en nombre però immensament
poderosa, que controla l'economia, la política i la comunicació;
una minoria ínfima que té el poder de decidir el futur de mils de
milions de persones en ares al seu benefici. Una
minoria que
necessita la nostra sang per mantenir el seu estatus i la seua
forma de vida parasitària.
Avui
tots els drets que ens queden estan en perill per a satisfer les
necessitats del capital. A l'estat espanyol, hem vist com les
reformes laborals, del PSOE o del PP, dictades per la patronal, han
precaritzat encara més l'ocupació i eliminat conquestes obreres,
mentre ha continuat creixent l'atur i la precarietat.
Amb
les seues reformes volen que treballem més anys de la nostra vida i
més hores cada dia, però cobrant menys i amb menys drets per tal
d'augmentar els beneficis del capital.
Amb
l'excusa del dèficit es desmantellen els serveis públics.
L'objectiu és que tot allò que puga donar beneficis esdevinga
mercaderia. En conseqüència, sols tindrà drets qui tinga diners
per pagar-los.
La
Constitució espanyola, reformada fa quatre anys per imposició
de la Unió Europea, dóna prioritat al pagament del deute. Del que
quede, si és que en queda, es pagarà la sanitat, l'educació, les
pensions, etc. El capital té prioritat. Nosaltres rebutgem el deute
extern perquè la nostra classe no deu res als poders financers. No
devem, no paguem.
Les
V Jornades Anticapitalistes tenen lloc en un context preelectoral. La
CRTR respecta les opcions que front a les eleccions adopten les
persones i organitzacions que la integren i no es proposa orientar
cap a una opció concreta. Sí volem plantejar, però, la necessitat
de continuar la lluita i no caure en il·lusions electoralistes, que
l'experiència ha demostrat falses i en cap cas haurien de ser motiu
de desmobilització.
També
durant les V Jornades s'estan efectuant unes maniobres de l'OTAN,
conegudes com a Trident Juncture, dirigides des de la seua caserna de
Bètera, que utilitzen el nostre territori per a assajar futures
intervencions imperialistes. Rebutgen aquestes maniobres i exigim
l'eixida de l'OTAN i l'eliminació de les bases i instal·lacions
d'aquesta a tot l'estat
L'augment
de la lluita, encara que insuficient, va fer que el govern del
capital decidira augmentar la repressió, mitjançant l'aprovació de
l'anomenada com a Llei Mordassa. També imposant multes als
convocants de manifestacions, com la del 30 de juny a Castelló
contra eixa llei. Denunciem aquesta política, ens solidaritzem amb
les seues víctimes i reiterem que a nosaltres no ens callaran i
continuarem en la lluita fins que la por canvie de bàndol.
El
capitalisme ens aboca a un abisme sense fons i una crisi sense final.
El que realment existeix és incompatible amb un futur digne per a
totes i tots. Actua com ho fa perquè és el que és; un altre món
és possible però un altre capitalisme no. No es tracta, doncs,
d'eixir de la crisi, sinó del capitalisme en crisi.
Hem
de recuperar l'orgull de ser el que som, treballadors i
treballadores; l'orgull de classe, de pertànyer a la classe que amb
el seu treball crea quant d'útil i bo hi ha al món, l'única classe
imprescindible: la classe obrera. Cal parlar de
classes i lluita de classes, d'ells i de nosaltres, d'interessos
oposats. Hem de confrontar amb les idees de col·laboració de
classes i pacte social. La realitat ha demostrat que la superació de
les classes i de les ideologies era una mentida interessada.
Destruir
el capitalisme exigirà unitat i lluita. Unitat per damunt de
divisions falses: persones aturades i ocupades, en actiu i jubilades,
del sector públic i del privat, “fixes” i eventuals, d'ací i
immigrants; tots formem part de la mateixa classe. La lluita exigirà
també organització i disciplina. Cridem a totes i a tots a
organitzar-se i a lluitar pels nostres drets com a classe i per
convertir en Història passada el mode de producció capitalista.
Un nou atac en format de tractat comercial
internacional amenaça la poca sobirania que com a poble ens queda
davant el poder de les corporacions multinacionals.
Es tracta del TTIP (acrònim en anglès de
l’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió), un
tractat de lliure comerç que s’està negociant a porta tancada
entre la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, i que els
partits liberals i socialdemòcrates s’han afanyat a defensar com
una necessitat per millorar el creixement econòmic i la
competitivitat.
Després d’anys de pressió per part dels lobbys
de les grans empreses multinacionals europees, finalment el 13 de
febrer de 2013 Obama, van Rompuy i Barroso anuncien l’inici de les
negociacions per assolir l’acord transatlàntic.
Segons els documents que s’han pogut anar
filtrant, el TTIP tindria tres grans objectius:
1- Eliminar les possibles barreres no aranzelàries
(les aranzelàries pràcticament ja no existeixen), com ara
l’eliminació de normes i regulacions estatals (democràtiques,
socials, sanitàries, mediambientals, financeres…) que limiten els
beneficis potencials de les empreses multinacionals.
2- Obrir el sector dels serveis públics i la
contractació pública a les empreses multinacionals.
3- Establir una estructura judicial aliena al
poder dels Estats per protegir les inversions i les perspectives de
beneficis de les empreses multinacionals, davant possibles canvis
legislatius i normatius dels Estats.
L’aprovació d’aquest tractat, doncs, a la
pràctica implicaria una rebaixa dels drets laborals al no haver de
reconèixer els convenis col·lectius; la introducció d’aliments
transgènics, productes químics i la pràctica del fracking, fins
ara parcialment aturats o prohibits per normatives sanitàries i
mediambientals; l’acceleració de la privatització dels pocs
serveis públics que ens queden, com la sanitat i l’educació; la
penetració de grans corporacions multinacionals en la gestió de
serveis que fins ara encara podien gestionar els governs locals; la
creació de noves bombolles financeres amb la desregulació de les
minses mesures aplicades al sector bancari; i augmentar el control
social de les corporacions multinacionals, al debilitar les lleis de
privacitat de dades de la població i blindar la privacitat de les
patents empresarials en matèria d’investigacions sanitàries i ús
de la biodiversitat.
I degut al sistema de protecció jurídica de les
corporacions multinacionals, aquestes podrien demandar als Estats en
tribunals privats en cas de que degut a polítiques públiques (de
defensa dels drets laborals, socials o mediambientals) consideraren
que la seua previsió de beneficis no es complira.
Es tracta d’un atemptat mortal a la
independència dels pobles, que buida encara més de sobirania a les
seues institucions burgeses, convertint-les en simples eines de
governança dedicades a protegir els beneficis de les multinacionals
i a gestionar les misèries que aquests provoquen entre la població,
i que dificulta l’expansió dels espais de contrapoder popular.
Per això, és important mostrar-hi el nostre
rebuig i lluitar als carrers, als llocs de treball i a les
institucions per impedir la seua aprovació i aplicació.
Però no hem de perdre de vista que aquest tractat
no cau del cel, no es tracta d’un projecte aliè a la realitat
socioeconòmica que vivim avui dia, que s’ha anat desenvolupant des
dels inicis de l’expansió del capitalisme patriarcal, i que ens ha
abocat a aquesta crisi que colpeja la classe treballadora mentre
enriqueix la gran burgesia. El terreny per fer-ne efectiva la seua
pràctica, doncs, ja s’ha anat adobant amb les retallades a la
despesa social, que han servit per facilitar les privatitzacions.
Aquest tractat respon a la lògica dels tractats
econòmics, militars i de cooperació internacional que s’han anat
aprovant anteriorment, i que en major mesura havien repercutit contra
els pobles sobreexplotats del mal anomenat “3r Món”. Respon a la
lògica de facilitar els guanys de les grans corporacions
multinacionals a costa de la despossessió de la classe treballadora,
a través de l’explotació del treball productiu i reproductiu,
l’espoli de recursos, la privatització i conquesta de mercats, i
l’especulació financera.
És un pas més en la construcció de la Unió
Europea, un projecte imperial nascut per afavorir les burgesies
europees i estatunidenques, que actualment està protagonitzant el
desmantellament de l’Estat del benestar i que segueix servint de
cobertura econòmica, diplomàtica i militar de l’imperialisme
ianqui-europeu.
I és un pas més en la consolidació d’unes
polítiques que en molts àmbits ja s’estan aplicant: les
prospeccions petrolieres de Repsol en contra de la voluntat popular a
Les Canàries, o les de la multinacional Spectrum Geo Limited, que
afectarien el golf de Lleó, de València i el conjunt de les Illes
Balears; el blindatge de les inversions d’ACS en el projecte
Castor; la pressió de grups inversors per introduir la pràctica del
fracking i l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional a
les prohibicions aprovades després d’àmplies protestes socials en
algunes autonomies; el vassallatge de la Generalitat de Catalunya
vers la multinacional israeliana ICL-Iberpotash, responsable de la
sal·linització de les aigües del riu Llobregat; o l’entrega de
la gestió de l’aigua a multinacionals com Suez.
Per aquest motiu, hem d’entendre el TTIP com una
peça més en el taulell del capitalisme patriarcal mundial, i per
tant, afrontar-lo com una nova batalla en la guerra contra
l’apartheid social global, instaurat per les corporacions
multinacionals amb la cobertura de les institucions polítiques i els
aparells militars.
La lluita contra el TTIP, imprescindible per
assolir una veritable independència, s’ha d’encabir en la lluita
contra la Unió Europea, en la lluita contra l’OTAN, en la lluita
contra la dinàmica de la falsa cooperació internacional. És a dir,
en la lluita contra el capitalisme patriarcal, en la lluita contra un
sistema creat per maximitzar guanys empresarials, culpable de
l’explotació de classe i de gènere, culpable de la pèrdua de
sobirania dels pobles i comunitats, culpable de la depredació del
territori i d’instaurar un model insostenible a nivell social i
mediambiental, que ens porta directe a l’abisme, com diuen les
seues pròpies institucions.
I això, ni el sobiranisme liberal ni la
socialdemocràcia són capaces de fer-ho. Ho hem vist quan el PP,
PSOE, UPyD i PNV han donat suport al TTIP al Congrés espanyol, amb
la voluntat d’entregar la nostra sobirania a les multinacionals.
També ho hem vist quan els grups polítics encara etiquetats
d’esquerres, com ERC, ICV, Compromís.., defensaven la
competitivitat de la Unió Europea, quan votaven a favor de
bombardeigs de l’OTAN, ho hem vist quan els seus sindicats
defensaven les empreses multinacionals acusades de danys
mediambientals… Ho veiem cada dia que fracassen en el tímid intent
d’humanitzar un capitalisme patriarcal nascut per explotar i
depredar.
Hem de ser nosaltres, les revolucionàries, les
qui aixequem les banderes contra el TTIP juntament amb les banderes
contra la Unió Europea i el capitalisme patriarcal, juntament amb
les banderes per la construcció del socialisme feminista.
Perquè la lluita contra el TTIP va molt més
enllà dels debats parlamentaris, és la lluita del dia a dia en
defensa dels serveis públics, la lluita contra les agressions
alimentàries i energètiques, la lluita contra les agressions al
territori… En definitiva, és la lluita pel repartiment del treball
i la riquesa, per l’emancipació nacional, social i de gènere. I
aquestes lluites es batallen en tots els fronts de la guerra social
que ens ha tocat viure als Països Catalans.
No al TTIP – No a la Unió Europea – No a
l’OTAN – No al capitalisme patriarcal
