dimarts, 24 de setembre de 2013

III Jornades Anticapitalistes

La Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR) organitza per tercer any consecutiu les Jornades Anticapitalistes de Castelló durant els propers mesos d’octubre i novembre, unes jornades que aspiren a conscienciar a la població castellonenca en la necessitat de lluitar per una solució per a l’actual crisi lluny del sistema que l’ha originada.

En aquesta tercera edició de les Jornades hi ha fins a 12 esdeveniments previstos: actes feministes i antiimperialistes, dinars i sopars populars, xerrades d’actualitat imminent com la reforma de les pensions o de temàtica històrica com la repressió a les lluites estudiantils durant el franquisme, concerts de reggae i espectacles de danses africanes en solidaritat amb el continent oblidat.

Baix el lema “Construïm un Castelló rebel”, els diferents col·lectius de l’esquerra social de Castelló de la Plana que conformen la CRTR treballen conjuntament, amb la col·laboració del Casal Popular de Castelló i del Centre Social La Cosa Nostra, per a trencar l’ordre establert a la ciutat, al menys durant dos mesos.
 

Programa d'activitats:

Lluitant per l'eixida de la Unió Europea

dimarts 1 octubre 19:00
Espai Jove de Vila-real (Avgda. de França, 25)
Organitza: CJC

Documental "Che, un home nou"

dimarts 8 octubre 19:00
La Cosa Nostra (C/ Sant Miquel, 2)
Organitza: CJC


El setge a Gaza

dimarts 15 octubre 19:30
Centre Municipal de Cultura (C/ Antonio Maura, 4)
Organitza: EUPV


L'estudiantat valencià sota el franquisme
dimecres 16 octubre 18:00
Llotja del Cànem (C/ Cavallers, 1)
Organitza: Acontracorrent


Pel·lícula "Ocaña: retrat intermitent"

dijous 17 octubre 19:00
Casal Popular de Castelló (C/ d'Amunt, 167)
Organitza: Dones en lluita


Pel·lícula "Gas Land" i xerrada "El fracking a Castelló"

dissabte 19 octubre 20:00
Plaça l'Ereta
Organitza: Plataforma Antifracking


Lluitant per l'eixida de la Unió Europea

dilluns 21 octubre 19:00
Centre Municipal de Cultura (C/ Antonio Maura, 4)
Organitza: PCPE


CAP A LA UNITAT POPULAR!
-ACTE CENTRAL DE LES JORNADES ANTICAPITALISTES-
dissabte 26 octubre
Fira de col·lectius
18:30 municipalisme a Castelló (Assemblea Municipalista per la Unitat Popular)
22:00 actuació de Mash Masters
Plaça l'Ereta
Organitzen: CRTR i AMUP

José Couso, crim de guerra

dimarts 29 octubre 19:30
Junta de Districte Oest (antiga estació, al Parc Ribalta)
Organitza: EUPV


La reforma de les pensions: necessitat o interès?

divendres 8 novembre 19:00
Casal Popular de Castelló (C/ d'Amunt, 167)
Organitza: Endavant-OSAN


Jornada de solidaritat amb Àfrica
dissabte 9 novembre 12:00
Xerrada sobre els CIEs, dinar, música i danses africanes
Plaça l'Ereta
Organitza: CGT


Preparades per vèncer

dissabte 16 novembre
12:00
Presentació de la campanya antirepressiva d'Alerta Solidària i la repressió a Castelló de la Plana. 
   Casal Popular de Castelló (C/ d'Amunt, 167)
14:00 Paella popular.
   La Cosa Nostra (C/ Sant Miquel, 2)
Organitza: Alerta Solidària, Caixa de Resistència i Endavant-OSAN



MANIFEST DE LES III JORNADES ANTICAPITALISTES

El capitalisme actual, en la seua fase senil, viu una profunda crisi, que els capitalistes voldrien que paguem nosaltres, les treballadores i els treballadors.

Les nostres vides estan dirigides per allò que s'anomena “mercats”. Darrere d'eixe eufemisme impersonal s'amaguen els bancs, les grans empreses, els fons d'inversió i de pensions, dirigits per una oligarquia exigua en nombre però immensament poderosa, que controla l'economia, la política i la comunicació; una minoria ínfima que té el poder de decidir el futur de mils de milions de persones en ares al seu benefici.

Aquesta minoria necessita la nostra sang per mantenir el seu estatus i la seua forma de vida parasitària.

Avui tots els drets que ens queden estan en perill per a satisfer les necessitats del capital. A l'estat espanyol, hem vist com les reformes laborals, les del PSOE i ara les del PP, dictades per la patronal, han precaritzat encara més l'ocupació i eliminat conquestes obreres, mentre ha continuat creixent l'atur.

La reforma de la negociació col·lectiva l'ha individualitzada, per reduir la força que la unitat proporciona a la classe treballadora. També s'allarga la vida laboral i es retallen les pensions. Volen que treballem més anys de la nostra vida i més hores cada dia, però cobrant menys i amb menys drets. Tot amb l'objectiu de rebaixar els salaris per recompondre la taxa de benefici del capital.

Amb l'excusa del dèficit es desmantellen els serveis públics. L'objectiu és que tot allò que puga donar beneficis esdevinga mercaderia. En conseqüència, sols tindrà drets qui tinga diners per pagar-los.

La Constitució espanyola, reformada fa dos anys per imposició de la Unió Europea, dóna prioritat al pagament del deute. Del que quede, si és que en queda, es pagarà la sanitat, l'educació, les pensions, etc. El capital té prioritat. Nosaltres rebutgem el deute extern perquè la nostra classe no deu res als poders financers. No devem, no paguem

Tot això ha reviscolat la lluita, que tot i ser encara insuficient, està creixent, com hem vist fa dos dies en la vaga general educativa. I com que on hi ha lluita i ha repressió, la patronal i el seu estat estant utilitzant tots els seus instruments per reprimir la mobilització obrera i popular. A Castelló tenim exemples recents de com els poders polítics i econòmics estan incrementant considerablement la repressió, con en la resta de l'estat, amb la pretensió d'estendre la por i desactivar, així, la mobilització creixent. Però a nosaltres no ens callaran, no tenim por i continuarem en la lluita fins que la por canvie de bàndol i acabem amb el capitalisme.

El capitalisme ens aboca a un abisme sense fons i una crisi sense fi. El que realment existeix és incompatible amb un futur digne per a totes i tots. Actua com ho fa perquè és el que és; un altre món és possible però un altre capitalisme no. No es tracta, doncs, d'eixir de la crisi, sinó del capitalisme en crisi.

Hem de recuperar l'orgull de ser el que som, treballadors i treballadores; l'orgull de classe, de pertànyer a la classe que amb el seu treball crea quant d'útil i bo hi ha al món, la única classe imprescindible: la classe obrera. Cal parlar de classes i lluita de classes, d'ells i de nosaltres, d'interessos oposats. Hem de confrontar amb les idees de col·laboració de classes i pacte social. La realitat ha demostrat que la superació de les classes i de les ideologies era una mentida interessada.

Destruir el capitalisme exigirà unitat i lluita. Unitat per damunt de divisions falses: persones aturades i ocupades, en actiu i jubilades, del sector públic i del privat, “fixes” i eventuals, d'ací i immigrants; tots formem part de la mateixa classe. La lluita exigirà també organització i disciplina. Cridem a totes i a tots a organitzar-se i a lluitar pels nostres drets com a classe i per convertir en Història passada el mode de producció capitalista.

Visca la lluita de la classe obrera!

Organitza:
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
http://coordinadora-repartim-treball-riquesa.blogspot.com

diumenge, 8 de setembre de 2013

CONCENTRACIÓ contra la GUERRA a SÍRIA


Convoquem una concentració el dia següent a l'inici de l'atac a Síria en rebuig a la guerra imperialista
20:00 
Subdelegació del Govern
plaça Maria Agustina
Castelló de la Plana

ESDEVENIMENT Facebook: 
https://www.facebook.com/events/166586260200523/
 
Deu anys després de la guerra d'Iraq i dos de la de Líbia, les potències imperialistes, encapçalades per EEUU, es llancen de nou a una guerra, ara contra Síria. Després d'un temps d'intoxicació informativa, una vegada més es planteja una “intervenció humanitària”, amb excuses que el temps acabarà deixant al mateix nivell que les que van servir de pretext en aquelles ocasions. Les conseqüències també seran les mateixes: un altre país destruït i molts milers de morts.

Malgrat les declaracions humanitàries i altruistes, l'objectiu de l'imperialisme a Síria és el mateix que abans a Iraq i Líbia: apoderar-se del país, dels seus recursos i la seua posició estratègica. Si ho aconsegueix, Síria serà un infern com ja ho són Afganistan, Iraq i Líbia.

Que el mòbil d'una guerra siga el càstig de la violació dels drets humans i de crims contra la humanitat, quan els organitzadors han imposat i donen suport a tiranies per tot arreu; quan entre els promotors i col·laboradors hi ha alguna d'aquestes, com ara les monarquies del Golf, és, si més no hipòcrita, com també ho és que, en nom de la llibertat i la democràcia, s'estiga armant i donant suport a grups fonamentalistes, els mateixos als que es diu combatre en la que anomenen “guerra contra el terrorisme”.

Denunciem la doble moral dels governs occidentals, que es llancen a una guerra mentre emparen la repressió que exerceixen els que són els seus aliats en aquesta aventura bèl·lica. És d'un absolut cinisme basar una guerra en el suposat ús d'armes prohibides, sense més proves que les de les armes de destrucció massiva d'Iraq, quan a Síria es trobaven els inspectors de l'ONU requerits pel govern sirià per verificar l'ús, pels anomenats “rebels”, d'armes químiques, que en el seu moment no van provocar la ira occidental. Tot apunta a una nova provocació per justificar una guerra ja decidida, maquiavel·lisme en el que els nordamericans tenen una llarga experiència.

I denunciem també que darrere del pretext formal, com ja va passar a Iraq i Líbia, hi ha altres motius inconfessables de tipus econòmics i geopolític, com afavorir l'eixida de la crisi mitjançant la guerra i també demostrar qui mana al món, entre altres. Una vegada més la “mà invisible” del mercat s'ajuda del puny de ferro de l'OTAN.

Amb aquesta nova guerra, altra vegada al marge i contra qualsevol legalitat internacional, s'aprofundeix en la perillosa estratègia d'unes potències que actuen com a jutge i part i intervenen militarment, amb total impunitat, on i quan volem. No és amb una guerra, per molt que es vulga disfressar d'acció puntual i humanitària, com es poden solucionar els conflictes polítics i socials.

Denunciem la guerra i ens oposem a qualsevol participació en ella de l'estat espanyol, tant directa com a través de l'ús de les bases nordamericanes o el suport polític. Per això l'actitud de submissió i seguidisme del govern de Rajoy ens mereix la mateixa consideració que la del govern d'Aznar en relació a Afganistan i Iraq, i la del govern de Zapatero en el cas de Líbia.

Per tot això diem:
Per la pau, no a la guerra imperialista.
Fora l'OTAN i Al-Qaeda de Síria.

Per mostrar el rebuig a la guerra, convoquem a tot el poble de Castelló a una concentració al dia següent de l'inici de l'atac a Síria, a les 20 hores, davant la Subdelegació del govern. Igualment, cridem a totes les persones i organitzacions contràries a la guerra a sumar-se a la convocatòria i donar-li continuïtat amb noves accions, cada vegada més grans, fins que finalitze l'agressió al poble sirià.


Organitza:
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
http://coordinadora-repartim-treball-riquesa.blogspot.com/