dimarts, 17 de desembre de 2013

20D | VAGA PER UN FERROCARRIL PÚBLIC

NO A LA PRIVATITZACIÓ
Solidaridad amb la vaga del 20D!

 divendres 20 desembre · 16:00 
 porta principal de l'estació d'ADIF 


Com les pensions, la sanitat, l'educació, ...
EL FERROCARRIL PÚBLIC ESTÀ EN PERILL

El govern pretén dividir RENFE i ADIF en diverses empreses i privatitzar les línies ferroviàries que puguen donar rendibilitat econòmica a empreses privades. El seu projecte aposta per l'alta velocitat privada i la reducció o eliminació del servei a les estacions intermèdies, privatitzant els trajectes que interessen al capital privat.

Si es fa realitat, els beneficiaris seran grans empreses (FCC, Ferrovial, etc.), que podran explotar en règim de monopoli les línies amb més viatgers, com la de Castelló a València. I els perjudicats els treballadors i treballadores ferroviàries i les persones usuàries. Els i les treballadores perquè la privatització i supressió de
línies suposarà reduccions de plantilla, rebaixes salarials i pèrdua de condicions laborals. Els i les usuàries perquè es reduiran freqüències, pujaran els preus, desapareixeran línies i es perdrà en puntualitat i seguretat.

No són suposicions, l'experiència dels països on s'han fet coses semblants, com Gran Bretanya, les corroboren. El ferrocarril públic és un ben social que cal defensar, com fa el personal ferroviari amb vagues com la del 20 de desembre. La CRTR es solidaritza amb la lluita dels treballadors i treballadores de RENFE i ADIF, exigeix la retirada del projecte del govern i crida als i les usuàries a la solidaritat amb les mobilitzacions.

EL FERROCARRIL PÚBLIC ÉS DE TOTES I TOTS. DEFENSEM-HO!



Organitza:
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa


diumenge, 1 de desembre de 2013

Manifestació antifeixista


 FRONT EL FEIXISME I LA REPRESSIÓ: ORGANITZACIÓ EN ELS BARRIS!!!
 
Una de les moltes coses que podem aprendre de l'experiència del antifeixisme militant parisenc dels 80, és que el carrer és un escenari polític, com afirmaven aleshores els Red Warriors. I com a escenari polític, és necessari i important actuar sobre ell. 

En els carrers dels barris de treballadors de les grans ciutats, és on es construeixen i se sostenen la majoria de les relacions socials que donen caràcter a la nostra classe social, i formen la seua cultura. És per açò que considerem que és necessari que els carrers dels nostres barris romanguen en les mans de la nostra classe.

Perquè mantenir els nostres barris lliures de violència feixista i de relacions de dominació és necessari; només d'aquesta manera serem capaços de relacionar-nos de forma lliure. I com la història ens ha ensenyat innombrables vegades, ningú ho farà, a part de nosaltres: els treballadors, els immigrants, estudiants, dones, homosexuals, i antifeixistes.

El feixisme porta assassinant 100 anys, apareixent sempre com a punta de llança que salvaguarda els interessos de la burgesia quan aquesta es veu amenaça, i radicalitza les seues postures. L'estat aplica polítiques de caràcter racista i classista; els jutges accentuen la seua repressió i la policia la seua violència; els mitjans vomiten constantment mentides i manipulacions dirigides a mantenir en la letargia a la classe treballadora; i els carrers s'omplen de gossos de presa disposats a fer callar amb violència qualsevol veu que s'alce dissident contra la “normalitat” del sistema capitalista, la seua legalitat i la seua moralitat.

Però malgrat ser només una de les facetes de l'ofensiva que la classe dominant exerceix contra la classe dominada, la violència feixista té un caràcter de cruesa i de brutalitat que l'assenyala com un element a frenar i a fer desaparèixer, com a forma de garantir la seguretat, la integritat i la pròpia vida de la nostra classe social. Aquestes agressions cerquen crear un estat de pànic en la consciència col·lectiva dels moviments populars, com a mecanisme per a mantenir-los callats i submisos.

És per açò que és necessari trencar amb aqueix efecte que cerca crear; mentre ells volen implantar la por entre la classe treballadora, la nostra responsabilitat és la de perdre-ho. Eliminar la seua major arma política ha de ser el primer pas en el camí que ens guie cap a la construcció de les relacions personals i de classe en llibertat i solidaritat que cerquem. Trencar amb la seua por per a crear la nostra força. I per a fer açò, és necessari que del si de la nostra classe sorgisquen les organitzacions encarregades d'assegurar que la por es quede fóra dels nostres barris, fent desaparèixer la violència i els elements feixistes dels carrers que trepitgem tots els dies.

Només amb l'organització en el nostre mitjà natural: els centres de treball i els barris de treballadors; podrem enfrontar-nos de forma efectiva i decidida contra la por i la violència que els gossos de presa de la burgesia volen portar als nostres carrers. Demostrem que estem trepitjant aqueixes voreres, i que ho fem sense por, i amb la convicció que mitjançant l'organització i l'acció, podem trencar qualsevol jou que ens vulguen posar.
 

CONTRA EL FEIXISME ORGANITZACIÓ EN CADA BARRI

BAF - Brigades Antifeixistes de Castelló
23-11-2013