L’actual democràcia espanyola tampoc no és una veritable democràcia. És una democràcia fictícia, una democràcia formal, aparent. Només serveix els interessos dels banquers i especuladors, encara que ells ens volen fer creure que sí és una democràcia.
1.- La democràcia no pot ser, com ara, per a una minoria. Obligatòriament, ha d’estar al servei del poble, dels treballadors i treballadores, dels/les joves i les dones, dels camperols, etc. No pot limitar-se a permetre’ns votar cada 4 anys. Ha de ser permanent i participativa. Ha d’estar oberta tant a partits polítics com a moviments socials. Perquè la democràcia siga real, s’ha d’estendre tant a l’àmbit polític com a l’econòmic i al social.
2.- La democràcia política. Ha de reconèixer i protegir els drets de les persones i dels pobles, entre ells el Dret d’Autodeterminació. A tot arreu a on es puga, s’ha de combinar la democràcia representativa (eleccions) amb la directa (assemblees) i la semi-directa (consultes i referèndums).
S’ha d’afavorir el control del poble sobre les institucions, tant sobre la seua activitat política com sobre la despesa pública (publicitat de les sessions, major informació sobre la seua activitat, accés als comptes, etc.), i possibilitar la seua participació en la gestió administrativa de l’Estat. S’ha d’agilitzar la tramitació legislativa i facilitar la iniciativa legislativa popular. S’han d’establir mecanismes de revocabilitat dels càrrecs públics i crear noves formes de participació (cambra de representació social, consells consultius, etc.). És necessari potenciar l’auto-organització i la participació popular (consells consultius locals, comitès i assemblees de barri, etc.).
També cal facilitar l’accés de les organitzacions obreres i populars a tots els mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió) i proporcionar-los locals adequats per a reunir-se. És necessari implantar mecanismes per a l’elecció democràtica dels jutges i generalitzar el sistema de jurats populars.
3.- La democràcia econòmica. És necessari posar l’economia al servei de la majoria. S’ha de democratitzar la propietat dels mitjans de producció, nacionalitzant la banca i les grans empreses industrials, energètiques, agrícoles i de serveis, així com els grans mitjans de comunicació, que avui estan en mans del capital financer. Cal donar-los titularitat pública però amb control obrer. S’ha de possibilitar la participació de treballadors i treballadores en la planificació i el control de l’economia, a tots els nivells.
4.- La democràcia social. Cal estendre la democràcia als centres de treball, institucionalitzant la participació de les i els treballadors en la gestió de les empreses; implantant la cogestió en les empreses privades i el control obrer en les empreses públiques.
També és necessari democratitzar el funcionament i la gestió dels centres d’ensenyament (tant en el camp administratiu com en el pedagògic), possibilitant la participació de l’alumnat, així com del professorat i del personal no docent, a nivell d’ensenyament universitari i dels pares/mares en el no universitari.
UNA DEMOCRÀCIA AIXÍ NO TÉ CABUDA EN L’ACTUAL SISTEMA POLÍTIC, ECONÒMIC I SOCIAL!
