Malauradament
la nostra localitat mai ha estat aliena als embats repressius per
part de l'Estat. La persecució a col·lectius, espais i persones ha
estat la tònica habitual tant durant quaranta anys de la dictadura
capitalista més salvatge, com sota el règim democràtic-burgès que
el segueix, fruit aquest d'una “modèlica” Transició que ara fa aigües
immers en una greu crisi econòmica, social i política. L'ordre
burgès nascut de la Transició, en la conjuntura actual, s'ha llevat
la careta pseudodemòcrata per poder mantenir l'inesgotable ànsia
acumuladora d'una burgesia amb cada cop més problemes per mantenir
la seua posició dominant i garantir la seua reproducció social.
L'assalt
a
les despulles de l'Estat del Benestar constitueix un nou cicle
d'acumulació per despossessió que amenaça a enfonsar en la misèria
a les classes populars d'aquest país. Davant aquesta ofensiva, com
no podria ser d'un altra manera, apareixen les resistències, contra les
quals sorgeix la repressió. Aquest és el bucle pervers en el
qual es troben immersos els moviments socials actuals i és aquest
el motiu pel qual necessitem una creixent unitat “des de baix” i
a l'esquerra per dotar-nos de les ferramentes col·lectives per
enfrontar-lo.
La
lògica
segons la qual més opressió genera més resistència és
ahistòrica, perillosa i pot portar a autèntics desastres tàctics.
Només la unitat, la solidaritat, la consciència de classe, el
suport mutu i tota una sèrie de factors “subjectius” poden
garantir una autèntica i efectiva resistència a l'assalt capitalista que
estem patint des del govern autonòmic, central i europeu.
És
per això que ens plau convidar-vos a totes i tots, lluitadores i
lluitadors, a aquesta reflexió i debat sobre els perills que ens
amenacen i com enfrontar-los. Perills que ja no poden semblar aliens a ningú,
sinó que resulten molt propers quan tenim companyes i companys
multats, en processos judicials, que han estat detinguts, maltractats
o que engreixen les cada cop més tristament cèlebres “llistes
negres” d'elements “subversius” i “agitadors”. Víctimes totes de l'arbitrarietat més escandalosa.
La
pràctica de la desobediència civil necessita de la disponibilitat
de recursos -com aviat comprengueren les classes populars al
segle XIX- econòmics, legals, però sobretot, el
recolzament, la solidaritat i suport mutu entre tots i totes les
anticapitalistes de Castelló.
És
per tot açò que us convidem a tots els col·lectius interessats de
la nostra ciutat a participar en el debat i l'assemblea, que tindrà
lloc el proper dissabte 16 de febrer a les 10.00h al Casal Popular de
Castelló, per tal d'engegar aquest projecte de Caixa de Resistència
en sentit ampli, per tal d'engegar allò que ha estat un ferramenta
històrica de les classes populars.