noennuestronombre2011.blogspot.com
Nombrosos companys i companyes de CC.OO hem publicat aquest manifest que a més constitueix la base fonamental del bloc. Som molts i moltes els militants de CC.OO que no subscrivim aquest pacte global. Adhereix-t'hi per ajuntar les veus combatives del nostre sindicat. Escriu-nos a noennuestronombre2011@gmail.com posa-hi nom, cognoms, federació i territori (també responsabilitat si en tens).
No en el nostre nom. Nosaltres no signem.
Els i les a sotasignants, membres de Comissions Obreres, de diferents sectors, sindicats i territoris volem manifestar el nostre ROTUND DESACORD amb la decisió del Consell Confederal del passat 2 de febrer de signar un pacte social amb el govern i la patronal.
1. Perquè significa ACCEPTAR RETALLADES molt dures al sistema públic de pensions, que suposaran clarament una disminució de la quantia i majors dificultats d'accés a una pensió, per a grans sectors dels i les assalariades, però sobretot pels més desprotegits: els i les precàries, joves i dones.
1. Perquè significa ACCEPTAR RETALLADES molt dures al sistema públic de pensions, que suposaran clarament una disminució de la quantia i majors dificultats d'accés a una pensió, per a grans sectors dels i les assalariades, però sobretot pels més desprotegits: els i les precàries, joves i dones.
2. Fa a CC.OO CORRESPONSABLE de la política de retallades laborals i socials del govern de R. Zapatero i contribueix a augmentar el descrèdit i la falta de credibilitat dels sindicats signants, base de futures campanyes contra els sindicats i el sindicalisme. El pacte reforça, a més, un govern que actua dictat pels mercats, i que és impulsor del major atac als drets socials i laborals dels i les assalariades, des de la fi de la transició.
3. La signatura és una DERROTA sense lluita, un frau a les expectatives de resistència i enfrontament contra les mesures anunciades pel govern creades pel 29-S. Abandonar la confrontació amb el govern, signar un pacte com aquest, és una burla cruel per a totxs aquellxs sindicalistes i activistes que treballàrem per l'èxit de la VG al setembre i tota la gent que aquell dia sortí al carrer. El pacte hipoteca greument la capacitat mobilitzadora dels i les assalariades davant una nova agressió.
4. És un GREU ERROR estratègic, perquè instaura la PAU SOCIAL quan el capital i els governs al seu servei han declarat la GUERRA SOCIAL a la gent treballadora. L'objectiu explícit del pacte, segons Lezcano, és “enviar un missatge nítid als mercats”. Però els missatges que recullen els mercats són que s'ha deixat de lluitar, uns missatges de debilitat sindical. Al desmobilitzar a canvi de quasi res i engolint el gruix de la proposta de reforma de les pensions del govern, s’han creats les condicions per a noves agressions: res garanteix que davant una nova exigència dels mercats el govern no pose en marxa noves reformes. EL pacte debilita seriosament les possibilitats, obertes per la vaga general, de reconstrucció de la capacitat de mobilització i resistència social, necessària per enfrontar amb probabilitats d'èxit la crisi capitalista.
5. És una decisió POC DEMOCRÀTICA, perquè un acord d'aquesta natura ha de ser objecte del més ampli i democràtic debat a totes les instàncies de la nostra organització i no el resultat d'un procés de negociació obscurantista i quasi en secret, aprovat a corre-cuita per la cúpula del sindicat.
6. UN ALTRE CAMÍ ERA POSSIBLE. Els qui defensen el pacte argumenten que era l'única alternativa possible, que les dificultats per mobilitzar (incloses les reticències d'UGT a continuar la confrontació amb el govern) van impedir aturar les mesures del govern mitjançant la mobilització i que el pacte és el mal menor.
Aquests arguments amaguen la vertadera raó de l'acord: desorientació de la direcció confederal des del 29-S i el vertigen per sostenir amb fermesa la confrontació amb el govern.
Era necessari no “refredar” la situació després de la VG, mirar cap a l'esquerra i dirigir-se també als sindicats i moviments socials que donaren suport a la vaga del 29, i proposar-los una calendari d'accions. Era necessari un discurs clar contra les reformes neoliberals, alçar un conjunt de reivindicacions mínimes que protegirà els sectors més colpejats per la crisi.
Era necessari un gran acord, sí, però amb la gent de “baix”, organitzacions socials, polítiques i sindicals, per posar dempeus un pla de mobilitzacions sostingut en el temps, per enfrontar les reformes del govern en una llarga lluita.
